Entrellaçant les seves arrels amb les del romer, trenca la terra i dispara les seves espigues, alçades en flamerades violàcees… el jopo o frare del romaní.
Es tracta d’una planta perenne de la família de les orobancàcees que creix en boscos de pins junt als matolls (principalment el romaní) als quals parasita.
De tijes robustes, les seues espigues violàcees poden arribar a altures entre 20 i 50cm.
D’abril a juliol sorgeixen les seues flors, entre porpra i violeta, amb forma de caputxa de frare (d’ahí el seu nom comú) presentant cert enfosquiment als extrems d’ambdos llavis: el superior quasi sencer i l’inferior dividit en tres.
El jopo no realitza la fotosíntesi i obté l’aliment parasitant les arrels del romaní i el romer blanc.
El terme Orobanche prové del grec órobos (espècie d’arveja) i arjo (estrangular, sofocar) en rel·lació a la seua qualitat parasitària.
Durant les èpoques adverses les espigues s’assequen i la planta redirigeix tota l’activitat a la seua part subterrània, podent rebrollar de nou quan les condicions ho permeten i així poder reproduir-se.
