Enrocada entre la humitat i el frescor de l’ombra, brolla l’explosió porpra sobre llit verd serrat del setge blau o flor de viuda.
Es tracta d’una planta perenne i vivaç de la família de les Campanulaceae. De base llenyosa creix entre rocalles i talussos humits fins a assolir alçades d’entre 20 i 80cm.
Les seves fulles, verdes intenses, arriben fins als 10cm de llarg i entre 4 i 7cm d’ample. Són ovalades, lleugerament rugoses, amb els nervis ben marcats i de marge doblement serrat.
De juny a novembre brollen les seves flors en inflorescències terminals de 6 a 12cm, en forma cònica inversa amb les flors disposades a la mateixa altura (umbela), amb nombroses i xicotetes bràctees. Són flors xicotetes, peciolades, d’un tó entre violaci i blavenc (en ocasions Blanqui oses) amb un calce dividit en 5 parts, corol·la amb tub estret, 5 pètals lliures i 5 estams amb filaments llisos i glabres i anteres lliures. L’estil sobreeix molt de la flor.
El fruit sorgeix en forma de càpsula de 2×1’8mm amb forma de pera inversa amb de 3 a 5 angles. Les llavors presenten una forma elíptica, són d’un marró clar i mesuren 0,5×0,2mm.
El terme Trachelium, prové del grec trachelion, és un diminutiu de coll o clatell i fa referència a l’ús tradicional per a tractar les afeccions del coll.
L’epítet llatí caeruleum (blau celest) es refereix al tó entre blau i violaci de les seues flors.
Ja a l’Edat Media, s’observa l’ús del setge blau com a planta antiiflamatòria, ficant les seues fulles i aplicant-les en forma de cataplasma sobre la zona afectada.
Però si existeix a l’actualitat un ús extés, és l’ornamental o decoratiu: és una inquilina habitual de jardins degut a la facilitat amb que es té cura d’ella.
A més, les seues flors seques es conserven molt bé.
