Comença la tardor
L’aigua enfosqueix la terra, destaca el marró rogenc de les acícules recent caigudes i porta la olor arresinada del pí i de les plantes salvatges, amarques, llenyoses i fortes.
Apenes han caigut un parell de plujes i tot allò que creix transforma, després de l’agostura de l’estiu, eixos rajos d’aigua en un torrent de renovat vigor.
L’esparraguera bord, força i senzillessa, treu blancs i grocs; brolla el timó, puntegen en roig els fruits del llentiscle i sorgeixen els tons porpres de la seullà o corona de frare.
S’apropa la tardor i, mentres tot s’entolla, alguns arbres es sequen preparant-se per a dormir.